i que dir ara?

Mumbai, 15 d'abril de 2008 : Dema torno a casa

Que dir, un barcelonauta com jo, del sud de la India despres de poc mes de dos mesos de viatge?
Goa, Karnataka, Kerala i Tamil Nadu. Hi he trobat molts contrastos.
Pobresa. Molta gent sense casa, menjar ni diners. I al mateix temps alegria, ganes de viure, pau d'esperit i felicitat. Pobresa normalment lligada a l'estil de vida tradicional hindu. Sistema de castes, predestinats a seguir la mateixa tradicio familiar de costums i feines que pares i avis. Cabanes de canyis, palla, fusta, plastic, en coves o un farcell i a dormir alla on t'enganxi el capvespre aquell dia. Inexistencia total d'aigua corrent, electricitat o lavabos. Minima reduccio de la cuina, sovint un foc a terra davant de casa. Ingenis inimaginables per viure sense nevera. Gerres d'aigua potable i d'aigua per rentar portades de kilometres enlla cada dia. Pidolaires; nens, peregrins, esguerrats, cegs, malalts, ladyboys o simplement gent sense ni una rupee, que s'hi veu obligada.
Riquesa, en grans ciutats o en llocs turistics, normalment de gent amb vides occidentalitzades. Mobil, cotxe, texans i cigarrets americans. Complexos comercials, cadenes americanes de menjar rapid i holywwod vs. bolywood. M'he topat amb molts estudiants universitaris. La majoria enginyers (civils, mecanics, electronics, informatics i edificacio) El seu somni, sempre el mateix. Emigrar i dur vides a Europa o als USA.
Nens i joves veuen als turistes com allo que voldrien ser. Molts s'apropen buscant el com parlem o com ens movem per imitar-nos. Anelhen sortir de la seva realitat ja que no l'entenen.
I aqui em trobo amb el conflicte hindu per antonomasia. Que es millor la pobresa generalitzada i equitativa de fa un temps, o el brutal desequilibri que hi ara?
Des de finals dels 90 la microeconomia hindu ha sofert un canvi molt important. El turisme s'ha multiplicat i ha fet creixer moltes ciutats i ha atret a molts nou vinguts hindus en busqueda de feines millors i mes ben pagades.
Goa ha estat destrossada pel turisme. En pocs anys l'oferta de l'allotjament i restauracio s'ha multiplicat per 20 o 40. Gokarna (Karnataka) porta el mateix cami. S'han blocat algunes temptatives de grans hotels de formigo a primera linia de mar, pero sembla que no trigara, ja que no es pot parar.
Kerala, en llocs com els backwaters o la costa sud esta invaida per hotels, restaurants i comercos turistics, que per una altra banda, son inaccessibles pels hindus ja que no poden pagar-ho. Aixo es generic en tota la costa oest. La costa est, Tamil Nadu, ha conservat una mica mes la seva personalitat i ha sofert una evolucio mes logica durant aquest s.XX (no deixant de banda el que va suposar la invasio britanica a tota la India).
Pero el turisme descontrolat ha afectat no nomes als hindis. Entre Chennai i Pondicherry es troba Auroville.
Auroville es un projecte que es va idear a mitjans del s.XX per Sri Aurobindo i 'la mare', on defensaven la idea de la unitat universal entre homes. Per a tal fi, ells, els seus seguidors i una nutrida representacio de molts paisos de tot el mon, iniciaven Auroville al 1968. Compraren terrenys herms i hi plantaren 2milions d'arbres, i en el mig comencaren a costruir el Matrimadir, una esfera de petals de tesel.les ceramiques d'or de 26m d'alsada. A dins, una sala de meditacio amb el cristall mes gran del mon, una esfera de vidre de 70cm de diametre. 40 anys despres sembla que l'acabaran enguany. A Auroville hi viuen 2000 ciutadans que hi treballen i col.laboren en el projecte; no utilitzen diners i funcionen per intercanvi. Avui en dia, el Matrimandir es mes un iman pel turisme que una altra cosa. Centenars hi desfilen a diari per veure aquesta impressionant construccio. Actualment al voltant d'Auroville hi han botigues de records, artesania, restaurants i allotjaments, de manera que el capitalisme s'ha carregat, al meu entendre, una de les iniciatives espirituals mes serioses i fermes iniciades en els ultims segles.
A Hampi fa 15 anys hi havia nomes un restaurant. Avui en dia n'hi han mes de 100.

La Religio, es un altre gran aspecte d'aquest viatge que m'ha sorpres. No nomes per la varietat de religions que conviuen a la India, sino per com l'hinduisme ho veu. L'hinduisme accepta totes les religions i els seus Deus, ja que diu que totes les religions venen d'una de sola i tots els Deus, en realitat son un. Aquest unic Deu que portem tots a dins i que sovint ni venerem ni cuidem, per lo que va desapareixent poc a poc.

Un altre aspecte de la India que m'ha interessat i dels que mes m'ha costat d'entendre es la dona. La dona es la qui treballa a casa i fora d'ella, venent qualsevol cosa o excavant rases pel ferrocarril. Es la qui cuida de la familia, la que cuina, la que va a buscar l'aigua i la que va a comprar. Es la dona la qui ha d'estar amb els seus pares fins que es casi als 16 o 18 anys per matrimoni concertat amb la carrega familiar de la dot. Es la que un cop casada ha de vestir saris la resta de la seva vida i es la que si es queda sense marit es apartada de la societat fins el dia que mori. Llavors es quan un es pregunta quina es la feina de l'home dins del matrimoni i quant discrimanada es troba la dona. i no es fins quan ella es treu 5 rupees d'entre els pits i els hi dona al marit per a que es prengui un chai, que no comences a entendre que de portes endins qui porta els pantalons es ella. Perque de portes enfora no ho acceptaran mai, ni ell ni ella.

I de les coses que m'es m'han omplert i que m'enduc cap a casa, la musica i la cuina.

La musica hindustani o Carnatica es molt rica i de fet es una bona abstraccio de tota la musica possible. Be, dir aixo es quasi una barbaritat, pero m'explicare. En una escala normal tenim: do,do#,re,re#,mi,fa,fa#,sol,sol#,la,la# i si. Que enumerem del 1 al 12. Agafen el fa i fa# (notes 6 i 7) i fan 2 families. Llavors convienen les notes 2,3,4 i 5 de dos en dos i tambe les 9,10,11 i 12 de manera que les notes 1 i 8 son comuns sempre. D'aquesta manera apareixen les 72 combinacions que son els 72 Parent Ragams usats en la musica tradicional hindu, hindustani carnatica o del sud de la India. Cada Ragam te el seu moment per ser tocat i evoquen diferents idees. Natura, canalla, dansa, religio, expectacio, exitacio, equilibri o amor.

La gastronomia del sud de la India es tambe un mon apart. Partint de la base que els hi encanten la barreja de sabors i textures, i quan mes contrast millor. Dolsor, salat, picant, amargant, especiat, suau, cruixent, dur, caldos, sec.. El esser vegetarians i no tenir nevera, els ha fet especialitzar-se en l'us d'especies, gra, farines, llavors, fruits secs i semiconserves de tot tipus. Si que hi ha una varietat de verdures i fruites que a europa no tenim pero perque pensem que no son prou gustosese o que no alimenten prou, o simplement, no les produim perque no les demanem. Aqui m'he adonat de lo facil que es cuinar amb poc menjar i del valor de l'arros per omplir-se la panxa i sentir-se sense gana amb l'enmascarament d'aquestes salses o curris tan senzills i alhora tant complicats.

Podria explicar lo barat i meravellos que es viatjar en tren o bus, podria explicar la inexistencia d'autopistes o carreteres generals, podria explicar les olors dels carrers, sense clavegueram i amb molta calor, la varietat d'animals urbans, des de les arquetipiques vaques a cabres, porcs, ases o mones. De les sortides i postes de sol i lluna de platjes i montanyes. Podria parlar d'uns hindis supereducats d'angles perfecte i que viuen d'enganxar-se de turista en turista, o de molts turistes que no poden amb el pais i es tanquen en resorts turistics o simplement marxen. Podria parlar del preu d'una rupee o de com europa es va carregar el planeta fa 200 anys.

Pero tambe podria parlar del Karma, de com recollim allo que sembrem i de com no ens podem deslliurar de les repercussions de totes les decisions que prenem o del cicle d'entre 3600 i 4000 anys i que segons les religions extra-europees ens trobem i que repetim eternament. Tambe podria comentar l'alineament de distintes galaxies i que la terra creuara al desembre de 2012 i com segons molts, canviara la consciencia del esser huma. Com es repeteix aquest missatge, i de quants cops me l'he trobat a la India. que les casualitats no existeixen, de que hi han molts camins i de com oblido quan estic immers en la meva vida quotidiana. De com tots oblidem, de com no ens agrada arriscar-nos, del que valorem, de vegades, i del que voldriem i no lluitem.

El Sud de la India es dur, intens caloros i contrastat. Es un viver d'humanitat sense control on l'extravagancia i la individualitat de cada hindi el fa unic i irrepetible i que com a turista de pas, nomes puc olorar a certa distancia la vertadera complexitat d'aquesta fantastica i meravellosa societat mil.lenaria.

El Sud de la India es llum, alegria, honestitat i humilitat.

Es un lloc on encara s'hi pot viure essent un mateix.

Hampi... uauuuuu!

10 abril 2008 : empanat amb les roques

Vaig arrivar fa 4 nits a Hampi i la sortida de sol des de Matanga Hill em va mostrar la milenaria ciutat de cop. Impressionant.
Ara ja fa 2 nits que m'allotjo a Hampi al canto nord de riu... esta tot tancat i hi han molts pocs turistes. Estic fent excursions a "blocs" de "bulder" amb uns pillats per aquest esport, banyitos al llac, i les postes i sortides de sol de les mes espectaculars que he vist mai. Allotjat en una caseta "Hut" i amb la bici amunt i avall, menjant i dormint, nomes queda temps per comtemplar el cel i les cuques de llum....

...entrant en la Dimensio Desconeguda...

31 marc de 2008 : Auroville

de Tanjavur a Pichavaran i de la seva pluja a Pondicherry, "colonia francesa".
Des d'alla a Auroville i d'Auroville a la 5a Dimensio amb en 7.

5 abril 2008 : Chennai

Per fi he sortit de la 5a Dimensio... caldra un report extens per explicar-vos l'intringulis de la 5a Dimensio. Ara estic a Chennai de cami a Hampi.

Gastronomia India per a novells

Unes senzilles receptes de cuina, que crec que resumeixen bastant be com es menja al sud de la India.

Masala Dosa
Masala vol dir especies i dosa es una crep d'arros. Plat original dels brahamans de Udupi, s'ha extes per tot el sud de la India i es un dels esmorzars mes demanats.
La crep d'arros es fa a base d'aigua, sal, una mica d'oli de coco i farina d'arros. L'aigua que sia tebia. Es deixa 8hores tapat, fermentant, i llest per fer la crep.
El farcit (masala) es un sofregit de grans de mostassa, gingebre fresc, fulles de curry i curcuma, amb daus de patata, ceba i una mica de tomaquet o pastanaga./

Xips de banana
Molt senzill de cuinar, per menjar a qualsevol hora.
Banana verda pelada (amb ganivet) i feta a rodanxes fines. Es fregeix en oli de coco i mentres les xips estan encara calentes, s'hi tira la sal i pebre picant (chilli pepper) , es barreja i llest per menjar./

Arros de coco
Arros per acompanyar qualsevol plat amb salsa, tant vegetaria, com carn o peix.
Agafem un coco fresc ben maco de ca la Yeo (portats de la India directament). El ratllem i el rossejem en una paella sense oli i amb compte que es crema facilment. Un cop ros hi afegim ceba picada a dauets i chilli verd (pebrotets verds picants, pero ben picants, eh!; sino unes guindilles aniran tambe de perles). Que cogui tot plegat, afegim fulles de pastanaga picades i arros basmati cuit. Tot ben barrejat i finalment unes gotes d'oli i de coriandre fresc picat. Delicios./

Curry (de peix)
La paraula curry, de fet, ve de kurri que vol dir 'salsa' en tamil, la llengua de TamilNadu. Aquesta salsa que us proposo es ben senzilla de fer i serveix tant per fer un plat vegetaria com un pollastre, corder o peix.
En una paella, una mica d'oli, uns grans de mostassa, gingebre, ceba, all i chilli (els pebrotets verds) i ho sofregim. Afegim llet de coco, anem remenant, i la salsa es lliga sola mentres va reduint. Sal al gust.
Podem agafar un bon tall de peix blanc amb pell (bacalla, per exemple) i el fregim 3-4min. per cada banda. L'afegim al curry, el deixem 3 o 4 minuts mes, que vagi empapant-se de la salsa i finalment li tirem un bon grapat de coriandre fresc per sobre./

Plou a Tamil Nadu

22 marc 2008 - Pluja

Tres dies a Madurai, plovent a estones. Vaig escapar-me fins a Rameshwaran, la segona ciutat amb mes peregrinatge al sud de la India. Es un poble coster que gira al voltant del mega temple que hi ha, on les dues uniques ocupacions son els turisme que genera el temple i la pesca.
Un temple al.lucinant, on pasadissos de 250m de llarg fan perdre la perspectiva de profunditat al caminar per ells. Els passadissos, formant un quadrat, son concentrics, i a mida que vas avansant, trobes petites capelles on resar a les principals deitats. Al centre hi han les capelles principals. Tambe te un seguit de basses on la gent es renta. En algunes per trobar la sabiduria universal, en altres per curar tot tipus de malalties... es com en Rama1/2, que canvia de noi a noia si li tiraven aigua freda o calenta a sobre!
La vida de pescadors es molt primitiva. Petites embarcacions, moltes hores a la mar amb fred i pluja, i moltes hores a la platja reparant les xarxes.
Entre aquesta punta on es troba Rameshwaran i Sri Lanka hi han nomes 20km. i tot d'illes que mig connecten la peninsula amb la illa. Diuen que Hannuman (el fidel i etern vasall de Rama) va saltar d'illa en illa fins a SriLanka per recuperar un Lingam que el rei de Lanka havia pres a Rama.
La pluja, pero, em va fer canviar de plans i estar-m'hi nomes dues nits. Vaig decidir tirar cap al nord, a veure si m'escapava de la pluja.
Despres de tres autobusos, un rickshaw i una caminada de 4km. sota la pluja, vaig arrivar a Manora. No sabia ben be on anava. Nomes sabia que no apareix a cap guia turistica occidental pero si a un mapa turistic de tamil nadu. La sorpresa va ser meva a l'arrivar i trobar-me un poblet molt pobre de pescadors on cap al 1850 el govern Indi va construir una torre de defensa en honor als francesos que els van ajudar contra els anglesos aleshores; vaig buscar allotjament i evidenment no hi havia res. Finalment una petita caseta d'hostes enmig d'un llac de flors de Lotus em va resguardar de la pluja. La quantitat d'insectes que hi havia a la habitacio es per fer-ne un estudi entomologic: de tot i molt... increible.
Despres de deixar la motxilla a l'habitacio vaig sortir a passejar i vaig trobar-me amb la costa, la platja, els pescadors, la canalla, el menjar de la zona... Va ser una jornada extranya, remullada, pero fascinant.
Al dia seguent volia anar al Refugi d'ocells de Kodikarai, pero la pluja em va fer desistir i anant a Pudukkotai, vaig trobar-me un brasiler que fa dos mesos que viu a Pudukkotai perque esta fent una tesi sobre les migracions de no-sequin-tipus de crancs. Em va dir que era el segon occidental que veia en aquests dos mesos.
Puddukotai es talment un niu de merda, i vaig continuar la ruta cap al nord, a veure si per fi la pluja m'otorgava una treva.
Vaig arribar a Tanjavur on hi vaig passar dues nits. Tanjore (com li dien a aqui) es una ciutat forsa gran i desti de peregrinatge obligat, ja que el seu Temple es enorme i molt antic, i es patrimoni de la humanitat per la Unesco. Una meravella que continuament estan rehabilitant, amb unes tecniques rudimentaries que em feien sortir de les caselles com a tecnic, pero en fi, shanti, shanti... Despres de les visites de rigor a les botigues de musica i comprovar el mercat de seda i bronze local, vaig decidir continuar al nord, ja que la pluja em limitava els moviments.
Despres de 113km i 5 hores de bus, ahir arribava a Chidambaram, des d'on us escric. D'entrada em va decepcionar una mica: lo tipic de les ciutats tamils: caos, soroll i bruticia, pero despres de la visita al magnific i tambe enorme temple, de veure el taranna de la gent, i de contactar amb l'escola de musica local, he trobat prou al.licients com per quedar-me un parell de nits mes.
De fet ara vinc de classe de flauta classica de Karnataka (travessera). Vaig fer unes primeres classes al Kerala Flokloric Centre de Fort Kochi amb en Vivek un jove mestre flautista que em va donar les bases dels ragams karnatics. Aqui a Chidambaram, l'escola de musica i dansa m'ha contactat amb un guru de la flauta de 75anys, que avui m'ha donat la primera classe "avansada" d'escales de ragams per dansa. Estic com un nen amb sabates noves; remullades, pero noves.

Aquesta nit passada de lluna plena, ha fet 40 nits que estic a la India.
La idea de tornar en 25 dies m'esborrona una mica.

Madurai, Tamil Nadu

14 marc 2008 - Arrivada a Tamil Nadu

Madurai es una de les ciutats mes antigues del sud de la India, a mes de ser de les mes grans. Te un temple increible al centre, on els carrers i les places es distribueixen al seu voltant en forma de mandala.
Aqui hi ha molta vida al carrer, molt de comerc, i mes o menys deixen tranquils als turistes.
El temple d'aqui, juntament amb el de Rameshwaran, son els mes concorreguts del sud de la india. El temple es un recinte inmens, amb tot de temples i torres i llacs, fins i tot un mercat. Cada dia hi passen milers de peregrins i algun turista despistat com jo.
A Madurai he apres a jugar al "Ardupiliatru" (be en realitat es algo aixi), un joc fascinant on el casador i el tigre jugen a capturarse. Prop del temple, un grup de cuiners esperen a que els avisin per anar a fer feines esporadiques. Mentrestant, es juguen 1 rupee a aquest joc, que perfectament pot estar a l'alsada dels escacs o del go.

Tambe he trobat una bona botiga de musica. Despres de buscar per Mumbai, Mysore, Kannur, Ernakulam... per fi he trobat una botiga amb varietat d'instruments a preus normals...
A la India anem a desprendrens de les coses materials no? ... impossible!! continuament et posen la mel a la boca amb noves temptacions de tot tipus! Quan creus que ja ho tens tot, que res nou pot interesar-te, mil noves coses apareixen per temptar la butxaca i les necessitats que tots creiem que tenim.

Allapey i Periyam Wildlife Sanctuary

10 marc 2008

Segueixo cap al Sud, tot i que crec que ja no baixare mes. He estat a Allapey passant un dia amb la seva nit en un petit vaixell de canya navegant pels Backwaters de Kerala... en fi, qualsevol explicacio seria inutil. I ara estic al Periyyam Wildlife Sanctuary: elefants salvatges, esquirols voladors, algun tigre i molts molts ocells.

El blog... em sembla que haura d'esperar; hi ha massa informacio que donar i no estic per tal feina. Aqui passen moltes coses continuament i tambe a casa; va tot molt de pressa i no puc digerir-ho tot.

Nomes dir-vos que segueixo en el conte de les mil i una nits.

Kochi (Kerala)

7 marc 2008 : els plans de la India

Les moltes dimensions de la India i la seva bellesa em tenen pres.

Theyyam a Kannur, Kerala

1 de marc 2008 : canvi de ruta

Finalment he tornat a la costa enlloc d'endinsar-me a Ooty, i despres de 6 hores de bus per carreteres, millor dit, caminals plens de sots en un parc natural meravellos, he arrivat a Kannur, en busca de la Theyyam, un ritual ancestral on uns ballarins entren en transit a ritme de tambors frenetics. Resulta que aixo nomes es celebra un cop a l'any, concretament aquest cap de setmana, amb desfilades i actes diversos. Aixi que em quedare un parell de nits a veure que mes m'hi trobo.


Saram Dharma Ashram

29 de febrer de 2008 : Om... Shanti, Shanti, Shanti.

He passat els ultims tres dies en un Ashram prop de Mysore.
Per arrivar-hi, cal passar per una passera de bigues de formigo que travessa 500m. de riu: un entorn natural increible amb una fauna desbordada. L'Ashram esta fundat pel Bam Bam Baba, un Guru que deia que totes les religions tenen origen en una sola i que per arribar a Deu, hem de meditar per a trobar-nos l'essencia pura de naltros, es a dir, Deu.

Ens hem llevat a les 4.30h cada mati. Meditacio, cerimonia amb cantics i esmorzar. Durant el dia, excursions pels manglars i pel riu: he vist granotes, crancs, serps d'aigua, escarabats gegants voladors, cuques de llum, papallones, libelules i insectes de totes mides i colors, a part de un munt d'ocells impressionants, com les aguiles que n'hi havien per centenes. A la posta de sol, meditacio, cerimonia amb mantres i a les 20h a sopar. a les 21h tothom dormint. I aixi cada dia.
La veritat es que aquesta gent es molt afortunada. Treballen la terra i viuen allunyats de les coses materials, tenen prou convivint, menjant i meditant.
Estic a Mysore un altre cop, i ara anire cap a Ooty a veure que hi trobo.

Kambala, Dharmastala, Mysore

26 de febrer de 2008 - Quins tres dies ! per fi : la India

Dissabte passat estava a Udupi a punt de marxar cap a Karkala, quan els autobusos van deixar d'anar. Vaig presenciar les celebracions religioses a Udupi, vaig fer-hi nit, i a l'endema a les 6h agafava un bus cap a Karkala, en busca de la Kambala.

Kambala
De Karkala cap a Bejagoli i d'alla (tercer bus) a Idu i rickshaw fins la Kambala. A les 9h arrivava: curses de Bufals (nerus) sobre llot. Apostes, suor, crits... 150metres en 14segons. Increible.



Dharmastala
Al vespre vaig fer cap al centre de peregrinacio de Majunatah a Dharmastala. Em van donar una habitacio enorme amb bany per passar-hi la nit gratis, ja que es un dels punts mes importants de caritat de tota la India. Vaig entrar al temple a pit descobert (literal) i despres vaig passar a l'anapoorna; un menjador enorme on fileres ininterrumpudes de gent, entren, son servits, menjen i surten. Una maquina engranada per servir fins a tresmil persones simultaniament i sense parar, gracies als 20 passadissos on hi caben unes 150 persones en linia. De tot aixo no hi han fotos... es clar.
Despres de un encantador de serps i de trobar-me amb la societat "vijay" de la india, vaig dirigir-me ahir cap a Mysore, des d'on us escric.

Mysore
Vaig arribar a Mysore, vaig agafar-me una petita habitacioneta i vaig llencar-me al carrer. Vaig trobar les famoses ulleres alpha (65anys) i no em vaig poder resistir, a mes a mes, baratissimes (10neuros) i just despres vaig coneixer al Navin. Un gran mestre de la vida que em va portar a veure les sedes mes fines i els inciens mes fantastics que hagi olorat mai. Tambe he complert un dels encarrecs que tenia. He comprat una desena de mostres d' olis, essencies pures de flors. Lotus, sandal, rosa vermella, altres per fer massatges ayurvedics, i molts mes, a part d'un de molt especial el xaras... mmm... delicios!
Ahir realment estava en un dels contes de les mil i una nits... uns moments inoblidables. Avui he estat al Chamundi Hill, on conta la llegenda espiritual que cada 5000 anys ens retrobem per repetir la tragedia de la historia del mon.


Ara estare uns dies en un Ashram, el Serva Dharma Niliam, prop de Mysore, aixi que continuare amb el flipe del viatge aquest que m'esta resultant.

Udupi

23 de febrer 2008: represa del viatge

24 hores de regim ha estat el que he trigat en recuperarme de la diarrera. Ahir al mati ja em trobava molt millor, fins al punt que al vespre vaig reemprendre el viatge i vaig arrivarme a Udupi. Aquesta petita ciutat d'un milio d'habitants es un dels centres vaishnivites amb mes activitat al sur del pais. Aquest mati he anat a la universitat del Gandhi, al centre d'estudis folklorics, i m'he estat informant de les costums locals. He visitat el Gran Temple Krishna, un ashram enorme envoltat de 8 temples mes. Tota una ciutat santa amb milers de peregrins.

Lo bo de Udupi es que no apareix a la famosa Lonely Planet i es nota, ja que nomes he vist a mitja dotzena de no indis en tota la ciutat.

He presenciat teatre tradicional i aquest vespre hi ha una gran celebracio religiosa, que pel que sembla, atreu a desenes de milers de persones.


Just despres deixare Udupi i m'endinsare a Bajagoli, on es fan 48 hores intensives de curses de bous traicionals, a mes d'altres celebracions. Hi fare nit i a veure que passa despres!

Delhi Belly

21 de febrer de 2008. Diarrera.

Atencio: aquest post pot contenir informacio molesta pels usuaris.
Aquesta matinada m'ha comensat a fer mal la panxa. He anat com mitja dotzena de vegades seguides al lavabo i el grau de descomposicio era important. He iniciat regim de 24h sense menjar i beure molta aigua amb electrolits per recuperar sals minerals, etc.
Cap a mig mati m'ha entrat febre: 38,5 graus. M'he passat tot el dia al llit, embolicat, bebent i suant. Ara em trobo millor, la diarrera continua pero molt mes lleu i la febre m'ha baixat. Amb sort dema estare perfecte i podre reprendre el viatge.

I no es que me,n hagi anat a Delhi: continuo a Gokarn: es la manera com aqui li diuen a la diarrera del viatjer: Delhi Belly.

Gokarn

19 de febrer 2008: Tercer dia a Gokarn

Si, Gokarn: no tenia molt clar cap a on anar, no havien bitllets cap a Hampi i finalment abans d'ahir al migdia vaig arrivar a Gokarn. El fines, en Sami, se'n va anar cap a Arambol i aixi doncs he estat 5 dies amb ell. Molt bon paio, segur que ens retrobem de nou. Nomes arrivar vaig rejuntarme amb un brasileiro, en Carlos i una austriaca, la Martina i portem un parell de dies d'activitat plegats.

Estic en una habitacio que en costa 80 rupies la nit, es a dir, uns 1,3neuros... ja us podeu imaginar com es... el cas es que no l'he fotografiat encara, pero em sembla que es un avansament del que sera la India mes profunda.

Gokarn es absolutament meravellos. Es podria dir que vaig mig fugir de Goa i em malfiava de Gokarn, pero m'he portat una magnifica sorpresa. Es un poble de 14000 habitants que sembla que en tingui 300. Amb moltissims temples, ashrams, i llocs sagrats, es on Shiva es va reencarnar des de l'orella d'una vaca, prop del mar. Ahir vaig visitar les platjes mes meravelloses que us pogueu imaginar: Klotle beach, Om beach, Half moon i Paradise Beach. Increibles: enormes, sorra finissima, un mar d'un blau turquesa que hipnotitza, la vegetacio, molt poca gent, un temps fantastic... em sembla que anire a passar un parell de nits a Om Beach, en una cabana de canyes davant del mar.


Ahir al vespre vaig presenciar un ritus popular que es celebra cada lluna plena: Una torre enorme de fusta de 300anys es estirada per tots els fidels i es portada d'un canto del poble fins l'altre i despres de tornada fins al punt d'inici. Va ser una exaltacio d'energia i alegria brutal. El dia 6 es Shivatri: l'aniversari d'en Shiva i es fan desenes de celebracions aqui a Gokarna, com enpenyer una altra torre que es 4 cops la que veureu en les fotos d'avui. brutal. Poc abans hi havia una cerimonia d'una defuncio. Tot d'homes sants portaven al difunt a les espatlles, envolicat amb teles blanques i d'una mena de talc. Anaven cantant i celebrant-ho amb alegria. Molt impressionant respecte als nostres costums. Despres el cremen i llencen les cendres en una bassa d'un ashram, on les aigues freatiques s'enduen les cendres terra endins.

Avui he anat amb en Pai, un guia de 60anys molt enrollat que ens ha portat a la Martina i a mi a tot de Temples, Ashrams i llocs sagrats. Ha estat pefecte. Ja conec una mica millor la enrevessadissima religio Indu gracies a ell. Hem estat on Shiva emergi de l'orella d'una vaca i tambe on es troba el cabell de Shiva. Es tot a les fotos. Tambe he apres a reconeixer una vintena d'arbres i plantes medicinals.

Tambe hem estat en dues escoles de primaria, una tipus occidental i una altra de tradicio indu. Veureu un apartat sencer de fotos de l'escola "Primary Girls School (Model Higher)" on en Shoii N.N. Chandauor el Head Master, ens ha convidat a les aules i a fer fotos a tothom. Les nenes estaven com a bojes quan les hi ensenyavem les fotos. Ja veureu, bonissim!

Us explicaria que les postes de sol aqui son encara molt mes increibles que a Goa, pero se m'acaben els adjectius i les paraules.

M'agrada molt aquest lloc, hi estic molt a gust i segurament m'hi quedare bastant.
Segueixo informant, en directe, des de Gokarn -Nord Karnataka- India.

Nord Goa

17 de febrer 2008 : tres dies de luxe

Porto tres dies entre Calangute, Anjuna, Mandarem i Arambol. Es una risa circular amb scooters per aquests caminals de sorra vermella esquivant cocoters i vaques. Estanys d'aigua dolsa en un canto de la platja i el mar a l'altra. Postes de sol infinites. Ahir, quan ja pensaba que se m'escapaba, per fi, vaig trobar el famos i quasi extint rave Goero. Purpurina i fluor. Un zoo d'exemplars humans de totes les races i cultures. Pur Tecno.
Goa es el que queda del que era. Punt decadent en busqueda de vacances perfectes, molt hedonisme i poca senzillesa.

D'aqui una estona agafo un tren cap a Karnataka, a veure on em deixa.

Anjuna (Goa)

Dijous, 14 de febrer 2008 : Arribada a Anjuna

Caldria una noticia nomes pel viatge en el tren superllarg de Mumbai a Mapusa; pero resumint, es tota una experiencia: paissatgistica, gastronomica i humanament.
Hem arrivat a mig mati a Mapusa amb el tren i amb rickshaw fins Anjuna. Hem pillat una caseta davant de la super platja llarguissima de sorra finissima blanca i negra. Bany a l'arabic de rigor i dinar de luxe en un restaurant a primera linia.
Anjuna es forsa turistic i he pillat amb els xupa-guiris dels indis, pero be, de tot se n'ha d'aprendre.

Aquesta tarde massatge integral brutal i nomes m'he quedat amb forces per veure la increible posta de sol a sobre la mar.

Estic molt relaxat i forsa cansat i la connexio es molt lenta, aixi que haureu d'esperar per a que pugui pujar les fotos.

Hem llogat una moto i dema toca Arambol. Estare tres nits a Anjuna, aixi que potser trigo en tornar a escriure.

Elephanta Caves & Dhobi Ghat (Mumbai II)

dimecres 13 febrer 2008 : segon dia a Mumbai

Esmorzar angles al llit i a agafar el vaixellet fins a Elephanta Caves, un conjunt de varies coves amb Shives per tot esculpides en roca viva. Una mona m'ha fotut l'ampolla d'aigua. Sort que almenys se l'ha begut! Tali de rigor i tornada a la City.

He conseguit convencer al Sami i a la Balbanera per anar al Dhobi Ghat de Mahalakshmi, el centre de rentat de roba mes gran de la India. 10.000 persones hi viuen i treballen. Impressionant (mireu les fotos!)
Ah, per cert; la Balbanera la vaig coneixer ahir al vespre. Una Logronyense enamorada de la India, que parla Bengali i que m'ha posat a lloc respecte costums i picaresques varies... tota una troballa (Ara se'n va 10 dies de meditacio Vipassana).

Tarde de passejos i tastets de la inacabable gastronomia local per diversos barris semi periferics de Mumbai. El Sami i jo hem comprat provisions per les 12 hores de tren fins a Goa. Sortim en un parell d'hores (He trobat vi d'aqui, ja us dire que tal)

La veritat es que m'imaginava que Mumbai seria un caos i que me'n fartaria aviat, pero em sembla que abans d'agafar l'avio de tornada m'hi quedare uns dies mes. Val la pena de debo.

Mumbai

dimarts, 12 febrer 2008 : el bateig a Mumbai

Des de l'aeroport, amb dos Estones a cada banda i un Fines al davant, hem comensat el rally cap al centre: despres de dos rascades amb un altre taxi i un rickshaw (moto), tres aturades per vaques i varies cabres, hem arrivat al centre.
Llastima que el Salvation Army estava xapat, pero ens ha valgut per a que el Sami i jo ens col.loquessim en un hotelet super net ampli i bonic en ple centre.


Hem anat a fer els chais, cervesetes, bocates i varietat de fruita que tocaba i acabant dinant un Tali tradicional vegetaria.

Fa molta calor, em sobra tota la roba: pero aixo aqui no li importa a ningu: les aglomeracions de maquines, humans i bitxos son per tot arreu.

Em recorda molt Beirut, Saida: zocos al carrer, botzines sense parar, aquella oloreta que molts ja coneixeu... i la gent: molt maca, pero pesada.

Dema a mitjanit surto cap a Goa, a buscar les raves de lluna plena. Em sembla que no cal comentar res mes.

quin vol tu!

dilluns 11 de febrer 08 : 24 hores ficticies

9h Bcn
15h Helsinki
20h sortida de Helsinki
8h (de dimarts) arribada a Mumbai

Ara aqui es mitja tarde, i a Bcn es de mati: Aixo es un jet lag com Deu mana, tu!