Plou a Tamil Nadu

22 marc 2008 - Pluja

Tres dies a Madurai, plovent a estones. Vaig escapar-me fins a Rameshwaran, la segona ciutat amb mes peregrinatge al sud de la India. Es un poble coster que gira al voltant del mega temple que hi ha, on les dues uniques ocupacions son els turisme que genera el temple i la pesca.
Un temple al.lucinant, on pasadissos de 250m de llarg fan perdre la perspectiva de profunditat al caminar per ells. Els passadissos, formant un quadrat, son concentrics, i a mida que vas avansant, trobes petites capelles on resar a les principals deitats. Al centre hi han les capelles principals. Tambe te un seguit de basses on la gent es renta. En algunes per trobar la sabiduria universal, en altres per curar tot tipus de malalties... es com en Rama1/2, que canvia de noi a noia si li tiraven aigua freda o calenta a sobre!
La vida de pescadors es molt primitiva. Petites embarcacions, moltes hores a la mar amb fred i pluja, i moltes hores a la platja reparant les xarxes.
Entre aquesta punta on es troba Rameshwaran i Sri Lanka hi han nomes 20km. i tot d'illes que mig connecten la peninsula amb la illa. Diuen que Hannuman (el fidel i etern vasall de Rama) va saltar d'illa en illa fins a SriLanka per recuperar un Lingam que el rei de Lanka havia pres a Rama.
La pluja, pero, em va fer canviar de plans i estar-m'hi nomes dues nits. Vaig decidir tirar cap al nord, a veure si m'escapava de la pluja.
Despres de tres autobusos, un rickshaw i una caminada de 4km. sota la pluja, vaig arrivar a Manora. No sabia ben be on anava. Nomes sabia que no apareix a cap guia turistica occidental pero si a un mapa turistic de tamil nadu. La sorpresa va ser meva a l'arrivar i trobar-me un poblet molt pobre de pescadors on cap al 1850 el govern Indi va construir una torre de defensa en honor als francesos que els van ajudar contra els anglesos aleshores; vaig buscar allotjament i evidenment no hi havia res. Finalment una petita caseta d'hostes enmig d'un llac de flors de Lotus em va resguardar de la pluja. La quantitat d'insectes que hi havia a la habitacio es per fer-ne un estudi entomologic: de tot i molt... increible.
Despres de deixar la motxilla a l'habitacio vaig sortir a passejar i vaig trobar-me amb la costa, la platja, els pescadors, la canalla, el menjar de la zona... Va ser una jornada extranya, remullada, pero fascinant.
Al dia seguent volia anar al Refugi d'ocells de Kodikarai, pero la pluja em va fer desistir i anant a Pudukkotai, vaig trobar-me un brasiler que fa dos mesos que viu a Pudukkotai perque esta fent una tesi sobre les migracions de no-sequin-tipus de crancs. Em va dir que era el segon occidental que veia en aquests dos mesos.
Puddukotai es talment un niu de merda, i vaig continuar la ruta cap al nord, a veure si per fi la pluja m'otorgava una treva.
Vaig arribar a Tanjavur on hi vaig passar dues nits. Tanjore (com li dien a aqui) es una ciutat forsa gran i desti de peregrinatge obligat, ja que el seu Temple es enorme i molt antic, i es patrimoni de la humanitat per la Unesco. Una meravella que continuament estan rehabilitant, amb unes tecniques rudimentaries que em feien sortir de les caselles com a tecnic, pero en fi, shanti, shanti... Despres de les visites de rigor a les botigues de musica i comprovar el mercat de seda i bronze local, vaig decidir continuar al nord, ja que la pluja em limitava els moviments.
Despres de 113km i 5 hores de bus, ahir arribava a Chidambaram, des d'on us escric. D'entrada em va decepcionar una mica: lo tipic de les ciutats tamils: caos, soroll i bruticia, pero despres de la visita al magnific i tambe enorme temple, de veure el taranna de la gent, i de contactar amb l'escola de musica local, he trobat prou al.licients com per quedar-me un parell de nits mes.
De fet ara vinc de classe de flauta classica de Karnataka (travessera). Vaig fer unes primeres classes al Kerala Flokloric Centre de Fort Kochi amb en Vivek un jove mestre flautista que em va donar les bases dels ragams karnatics. Aqui a Chidambaram, l'escola de musica i dansa m'ha contactat amb un guru de la flauta de 75anys, que avui m'ha donat la primera classe "avansada" d'escales de ragams per dansa. Estic com un nen amb sabates noves; remullades, pero noves.

Aquesta nit passada de lluna plena, ha fet 40 nits que estic a la India.
La idea de tornar en 25 dies m'esborrona una mica.