i que dir ara?

Mumbai, 15 d'abril de 2008 : Dema torno a casa

Que dir, un barcelonauta com jo, del sud de la India despres de poc mes de dos mesos de viatge?
Goa, Karnataka, Kerala i Tamil Nadu. Hi he trobat molts contrastos.
Pobresa. Molta gent sense casa, menjar ni diners. I al mateix temps alegria, ganes de viure, pau d'esperit i felicitat. Pobresa normalment lligada a l'estil de vida tradicional hindu. Sistema de castes, predestinats a seguir la mateixa tradicio familiar de costums i feines que pares i avis. Cabanes de canyis, palla, fusta, plastic, en coves o un farcell i a dormir alla on t'enganxi el capvespre aquell dia. Inexistencia total d'aigua corrent, electricitat o lavabos. Minima reduccio de la cuina, sovint un foc a terra davant de casa. Ingenis inimaginables per viure sense nevera. Gerres d'aigua potable i d'aigua per rentar portades de kilometres enlla cada dia. Pidolaires; nens, peregrins, esguerrats, cegs, malalts, ladyboys o simplement gent sense ni una rupee, que s'hi veu obligada.
Riquesa, en grans ciutats o en llocs turistics, normalment de gent amb vides occidentalitzades. Mobil, cotxe, texans i cigarrets americans. Complexos comercials, cadenes americanes de menjar rapid i holywwod vs. bolywood. M'he topat amb molts estudiants universitaris. La majoria enginyers (civils, mecanics, electronics, informatics i edificacio) El seu somni, sempre el mateix. Emigrar i dur vides a Europa o als USA.
Nens i joves veuen als turistes com allo que voldrien ser. Molts s'apropen buscant el com parlem o com ens movem per imitar-nos. Anelhen sortir de la seva realitat ja que no l'entenen.
I aqui em trobo amb el conflicte hindu per antonomasia. Que es millor la pobresa generalitzada i equitativa de fa un temps, o el brutal desequilibri que hi ara?
Des de finals dels 90 la microeconomia hindu ha sofert un canvi molt important. El turisme s'ha multiplicat i ha fet creixer moltes ciutats i ha atret a molts nou vinguts hindus en busqueda de feines millors i mes ben pagades.
Goa ha estat destrossada pel turisme. En pocs anys l'oferta de l'allotjament i restauracio s'ha multiplicat per 20 o 40. Gokarna (Karnataka) porta el mateix cami. S'han blocat algunes temptatives de grans hotels de formigo a primera linia de mar, pero sembla que no trigara, ja que no es pot parar.
Kerala, en llocs com els backwaters o la costa sud esta invaida per hotels, restaurants i comercos turistics, que per una altra banda, son inaccessibles pels hindus ja que no poden pagar-ho. Aixo es generic en tota la costa oest. La costa est, Tamil Nadu, ha conservat una mica mes la seva personalitat i ha sofert una evolucio mes logica durant aquest s.XX (no deixant de banda el que va suposar la invasio britanica a tota la India).
Pero el turisme descontrolat ha afectat no nomes als hindis. Entre Chennai i Pondicherry es troba Auroville.
Auroville es un projecte que es va idear a mitjans del s.XX per Sri Aurobindo i 'la mare', on defensaven la idea de la unitat universal entre homes. Per a tal fi, ells, els seus seguidors i una nutrida representacio de molts paisos de tot el mon, iniciaven Auroville al 1968. Compraren terrenys herms i hi plantaren 2milions d'arbres, i en el mig comencaren a costruir el Matrimadir, una esfera de petals de tesel.les ceramiques d'or de 26m d'alsada. A dins, una sala de meditacio amb el cristall mes gran del mon, una esfera de vidre de 70cm de diametre. 40 anys despres sembla que l'acabaran enguany. A Auroville hi viuen 2000 ciutadans que hi treballen i col.laboren en el projecte; no utilitzen diners i funcionen per intercanvi. Avui en dia, el Matrimandir es mes un iman pel turisme que una altra cosa. Centenars hi desfilen a diari per veure aquesta impressionant construccio. Actualment al voltant d'Auroville hi han botigues de records, artesania, restaurants i allotjaments, de manera que el capitalisme s'ha carregat, al meu entendre, una de les iniciatives espirituals mes serioses i fermes iniciades en els ultims segles.
A Hampi fa 15 anys hi havia nomes un restaurant. Avui en dia n'hi han mes de 100.

La Religio, es un altre gran aspecte d'aquest viatge que m'ha sorpres. No nomes per la varietat de religions que conviuen a la India, sino per com l'hinduisme ho veu. L'hinduisme accepta totes les religions i els seus Deus, ja que diu que totes les religions venen d'una de sola i tots els Deus, en realitat son un. Aquest unic Deu que portem tots a dins i que sovint ni venerem ni cuidem, per lo que va desapareixent poc a poc.

Un altre aspecte de la India que m'ha interessat i dels que mes m'ha costat d'entendre es la dona. La dona es la qui treballa a casa i fora d'ella, venent qualsevol cosa o excavant rases pel ferrocarril. Es la qui cuida de la familia, la que cuina, la que va a buscar l'aigua i la que va a comprar. Es la dona la qui ha d'estar amb els seus pares fins que es casi als 16 o 18 anys per matrimoni concertat amb la carrega familiar de la dot. Es la que un cop casada ha de vestir saris la resta de la seva vida i es la que si es queda sense marit es apartada de la societat fins el dia que mori. Llavors es quan un es pregunta quina es la feina de l'home dins del matrimoni i quant discrimanada es troba la dona. i no es fins quan ella es treu 5 rupees d'entre els pits i els hi dona al marit per a que es prengui un chai, que no comences a entendre que de portes endins qui porta els pantalons es ella. Perque de portes enfora no ho acceptaran mai, ni ell ni ella.

I de les coses que m'es m'han omplert i que m'enduc cap a casa, la musica i la cuina.

La musica hindustani o Carnatica es molt rica i de fet es una bona abstraccio de tota la musica possible. Be, dir aixo es quasi una barbaritat, pero m'explicare. En una escala normal tenim: do,do#,re,re#,mi,fa,fa#,sol,sol#,la,la# i si. Que enumerem del 1 al 12. Agafen el fa i fa# (notes 6 i 7) i fan 2 families. Llavors convienen les notes 2,3,4 i 5 de dos en dos i tambe les 9,10,11 i 12 de manera que les notes 1 i 8 son comuns sempre. D'aquesta manera apareixen les 72 combinacions que son els 72 Parent Ragams usats en la musica tradicional hindu, hindustani carnatica o del sud de la India. Cada Ragam te el seu moment per ser tocat i evoquen diferents idees. Natura, canalla, dansa, religio, expectacio, exitacio, equilibri o amor.

La gastronomia del sud de la India es tambe un mon apart. Partint de la base que els hi encanten la barreja de sabors i textures, i quan mes contrast millor. Dolsor, salat, picant, amargant, especiat, suau, cruixent, dur, caldos, sec.. El esser vegetarians i no tenir nevera, els ha fet especialitzar-se en l'us d'especies, gra, farines, llavors, fruits secs i semiconserves de tot tipus. Si que hi ha una varietat de verdures i fruites que a europa no tenim pero perque pensem que no son prou gustosese o que no alimenten prou, o simplement, no les produim perque no les demanem. Aqui m'he adonat de lo facil que es cuinar amb poc menjar i del valor de l'arros per omplir-se la panxa i sentir-se sense gana amb l'enmascarament d'aquestes salses o curris tan senzills i alhora tant complicats.

Podria explicar lo barat i meravellos que es viatjar en tren o bus, podria explicar la inexistencia d'autopistes o carreteres generals, podria explicar les olors dels carrers, sense clavegueram i amb molta calor, la varietat d'animals urbans, des de les arquetipiques vaques a cabres, porcs, ases o mones. De les sortides i postes de sol i lluna de platjes i montanyes. Podria parlar d'uns hindis supereducats d'angles perfecte i que viuen d'enganxar-se de turista en turista, o de molts turistes que no poden amb el pais i es tanquen en resorts turistics o simplement marxen. Podria parlar del preu d'una rupee o de com europa es va carregar el planeta fa 200 anys.

Pero tambe podria parlar del Karma, de com recollim allo que sembrem i de com no ens podem deslliurar de les repercussions de totes les decisions que prenem o del cicle d'entre 3600 i 4000 anys i que segons les religions extra-europees ens trobem i que repetim eternament. Tambe podria comentar l'alineament de distintes galaxies i que la terra creuara al desembre de 2012 i com segons molts, canviara la consciencia del esser huma. Com es repeteix aquest missatge, i de quants cops me l'he trobat a la India. que les casualitats no existeixen, de que hi han molts camins i de com oblido quan estic immers en la meva vida quotidiana. De com tots oblidem, de com no ens agrada arriscar-nos, del que valorem, de vegades, i del que voldriem i no lluitem.

El Sud de la India es dur, intens caloros i contrastat. Es un viver d'humanitat sense control on l'extravagancia i la individualitat de cada hindi el fa unic i irrepetible i que com a turista de pas, nomes puc olorar a certa distancia la vertadera complexitat d'aquesta fantastica i meravellosa societat mil.lenaria.

El Sud de la India es llum, alegria, honestitat i humilitat.

Es un lloc on encara s'hi pot viure essent un mateix.

Hampi... uauuuuu!

10 abril 2008 : empanat amb les roques

Vaig arrivar fa 4 nits a Hampi i la sortida de sol des de Matanga Hill em va mostrar la milenaria ciutat de cop. Impressionant.
Ara ja fa 2 nits que m'allotjo a Hampi al canto nord de riu... esta tot tancat i hi han molts pocs turistes. Estic fent excursions a "blocs" de "bulder" amb uns pillats per aquest esport, banyitos al llac, i les postes i sortides de sol de les mes espectaculars que he vist mai. Allotjat en una caseta "Hut" i amb la bici amunt i avall, menjant i dormint, nomes queda temps per comtemplar el cel i les cuques de llum....

...entrant en la Dimensio Desconeguda...

31 marc de 2008 : Auroville

de Tanjavur a Pichavaran i de la seva pluja a Pondicherry, "colonia francesa".
Des d'alla a Auroville i d'Auroville a la 5a Dimensio amb en 7.

5 abril 2008 : Chennai

Per fi he sortit de la 5a Dimensio... caldra un report extens per explicar-vos l'intringulis de la 5a Dimensio. Ara estic a Chennai de cami a Hampi.