29 de febrer de 2008 : Om... Shanti, Shanti, Shanti.
He passat els ultims tres dies en un Ashram prop de Mysore. Per arrivar-hi, cal passar per una passera de bigues de formigo que travessa 500m. de riu: un entorn natural increible amb una fauna desbordada. L'Ashram esta fundat pel Bam Bam Baba, un Guru que deia que totes les religions tenen origen en una sola i que per arribar a Deu, hem de meditar per a trobar-nos l'essencia pura de naltros, es a dir, Deu.
Ens hem llevat a les 4.30h cada mati. Meditacio, cerimonia amb cantics i esmorzar. Durant el dia, excursions pels manglars i pel riu: he vist granotes, crancs, serps d'aigua, escarabats gegants voladors, cuques de llum, papallones, libelules i insectes de totes mides i colors, a part de un munt d'ocells impressionants, com les aguiles que n'hi havien per centenes. A la posta de sol, meditacio, cerimonia amb mantres i a les 20h a sopar. a les 21h tothom dormint. I aixi cada dia. La veritat es que aquesta gent es molt afortunada. Treballen la terra i viuen allunyats de les coses materials, tenen prou convivint, menjant i meditant. Estic a Mysore un altre cop, i ara anire cap a Ooty a veure que hi trobo.
26 de febrer de 2008 - Quins tres dies ! per fi : la India
Dissabte passat estava a Udupi a punt de marxar cap a Karkala, quan els autobusos van deixar d'anar. Vaig presenciar les celebracions religioses a Udupi, vaig fer-hi nit, i a l'endema a les 6h agafava un bus cap a Karkala, en busca de la Kambala.
Kambala De Karkala cap a Bejagoli i d'alla (tercer bus) a Idu i rickshaw fins la Kambala. A les 9h arrivava: curses de Bufals (nerus) sobre llot. Apostes, suor, crits... 150metres en 14segons. Increible.
Dharmastala Al vespre vaig fer cap al centre de peregrinacio de Majunatah a Dharmastala. Em van donar una habitacio enorme amb bany per passar-hi la nit gratis, ja que es un dels punts mes importants de caritat de tota la India. Vaig entrar al temple a pit descobert (literal) i despres vaig passar a l'anapoorna; un menjador enorme on fileres ininterrumpudes de gent, entren, son servits, menjen i surten. Una maquina engranada per servir fins a tresmil persones simultaniament i sense parar, gracies als 20 passadissos on hi caben unes 150 persones en linia. De tot aixo no hi han fotos... es clar. Despres de un encantador de serps i de trobar-me amb la societat "vijay" de la india, vaig dirigir-me ahir cap a Mysore, des d'on us escric.
Mysore Vaig arribar a Mysore, vaig agafar-me una petita habitacioneta i vaig llencar-me al carrer. Vaig trobar les famoses ulleres alpha (65anys) i no em vaig poder resistir, a mes a mes, baratissimes (10neuros) i just despres vaig coneixer al Navin. Un gran mestre de la vida que em va portar a veure les sedes mes fines i els inciens mes fantastics que hagi olorat mai. Tambe he complert un dels encarrecs que tenia. He comprat una desena de mostres d' olis, essencies pures de flors. Lotus, sandal, rosa vermella, altres per fer massatges ayurvedics, i molts mes, a part d'un de molt especial el xaras... mmm... delicios! Ahir realment estava en un dels contes de les mil i una nits... uns moments inoblidables. Avui he estat al Chamundi Hill, on conta la llegenda espiritual que cada 5000 anys ens retrobem per repetir la tragedia de la historia del mon.
Ara estare uns dies en un Ashram, el Serva Dharma Niliam, prop de Mysore, aixi que continuare amb el flipe del viatge aquest que m'esta resultant.
24 hores de regim ha estat el que he trigat en recuperarme de la diarrera. Ahir al mati ja em trobava molt millor, fins al punt que al vespre vaig reemprendre el viatge i vaig arrivarme a Udupi. Aquesta petita ciutat d'un milio d'habitants es un dels centres vaishnivites amb mes activitat al sur del pais. Aquest mati he anat a la universitat del Gandhi, al centre d'estudis folklorics, i m'he estat informant de les costums locals. He visitat el Gran Temple Krishna, un ashram enorme envoltat de 8 temples mes. Tota una ciutat santa amb milers de peregrins.
Lo bo de Udupi es que no apareix a la famosa Lonely Planet i es nota, ja que nomes he vist a mitja dotzena de no indis en tota la ciutat.
He presenciat teatre tradicional i aquest vespre hi ha una gran celebracio religiosa, que pel que sembla, atreu a desenes de milers de persones.
Just despres deixare Udupi i m'endinsare a Bajagoli, on es fan 48 hores intensives de curses de bous traicionals, a mes d'altres celebracions. Hi fare nit i a veure que passa despres!
Atencio: aquest post pot contenir informacio molesta pels usuaris. Aquesta matinada m'ha comensat a fer mal la panxa. He anat com mitja dotzena de vegades seguides al lavabo i el grau de descomposicio era important. He iniciat regim de 24h sense menjar i beure molta aigua amb electrolits per recuperar sals minerals, etc. Cap a mig mati m'ha entrat febre: 38,5 graus. M'he passat tot el dia al llit, embolicat, bebent i suant. Ara em trobo millor, la diarrera continua pero molt mes lleu i la febre m'ha baixat. Amb sort dema estare perfecte i podre reprendre el viatge.
I no es que me,n hagi anat a Delhi: continuo a Gokarn: es la manera com aqui li diuen a la diarrera del viatjer: Delhi Belly.
Si, Gokarn: no tenia molt clar cap a on anar, no havien bitllets cap a Hampi i finalment abans d'ahir al migdia vaig arrivar a Gokarn. El fines, en Sami, se'n va anar cap a Arambol i aixi doncs he estat 5 dies amb ell. Molt bon paio, segur que ens retrobem de nou. Nomes arrivar vaig rejuntarme amb un brasileiro, en Carlos i una austriaca, la Martina i portem un parell de dies d'activitat plegats.
Estic en una habitacio que en costa 80 rupies la nit, es a dir, uns 1,3neuros... ja us podeu imaginar com es... el cas es que no l'he fotografiat encara, pero em sembla que es un avansament del que sera la India mes profunda.
Gokarn es absolutament meravellos. Es podria dir que vaig mig fugir de Goa i em malfiava de Gokarn, pero m'he portat una magnifica sorpresa. Es un poble de 14000 habitants que sembla que en tingui 300. Amb moltissims temples, ashrams, i llocs sagrats, es on Shiva es va reencarnar des de l'orella d'una vaca, prop del mar. Ahir vaig visitar les platjes mes meravelloses que us pogueu imaginar: Klotle beach, Om beach, Half moon i Paradise Beach. Increibles: enormes, sorra finissima, un mar d'un blau turquesa que hipnotitza, la vegetacio, molt poca gent, un temps fantastic... em sembla que anire a passar un parell de nits a Om Beach, en una cabana de canyes davant del mar.
Ahir al vespre vaig presenciar un ritus popular que es celebra cada lluna plena: Una torre enorme de fusta de 300anys es estirada per tots els fidels i es portada d'un canto del poble fins l'altre i despres de tornada fins al punt d'inici. Va ser una exaltacio d'energia i alegria brutal. El dia 6 es Shivatri: l'aniversari d'en Shiva i es fan desenes de celebracions aqui a Gokarna, com enpenyer una altra torre que es 4 cops la que veureu en les fotos d'avui. brutal. Poc abans hi havia una cerimonia d'una defuncio. Tot d'homes sants portaven al difunt a les espatlles, envolicat amb teles blanques i d'una mena de talc. Anaven cantant i celebrant-ho amb alegria. Molt impressionant respecte als nostres costums. Despres el cremen i llencen les cendres en una bassa d'un ashram, on les aigues freatiques s'enduen les cendres terra endins.
Avui he anat amb en Pai, un guia de 60anys molt enrollat que ens ha portat a la Martina i a mi a tot de Temples, Ashrams i llocs sagrats. Ha estat pefecte. Ja conec una mica millor la enrevessadissima religio Indu gracies a ell. Hem estat on Shiva emergi de l'orella d'una vaca i tambe on es troba el cabell de Shiva. Es tot a les fotos. Tambe he apres a reconeixer una vintena d'arbres i plantes medicinals.
Tambe hem estat en dues escoles de primaria, una tipus occidental i una altra de tradicio indu. Veureu un apartat sencer de fotos de l'escola "Primary Girls School (Model Higher)" on en Shoii N.N. Chandauor el Head Master, ens ha convidat a les aules i a fer fotos a tothom. Les nenes estaven com a bojes quan les hi ensenyavem les fotos. Ja veureu, bonissim!
Us explicaria que les postes de sol aqui son encara molt mes increibles que a Goa, pero se m'acaben els adjectius i les paraules.
M'agrada molt aquest lloc, hi estic molt a gust i segurament m'hi quedare bastant. Segueixo informant, en directe, des de Gokarn -Nord Karnataka- India.
Porto tres dies entre Calangute, Anjuna, Mandarem i Arambol. Es una risa circular amb scooters per aquests caminals de sorra vermella esquivant cocoters i vaques. Estanys d'aigua dolsa en un canto de la platja i el mar a l'altra. Postes de sol infinites. Ahir, quan ja pensaba que se m'escapaba, per fi, vaig trobar el famos i quasi extint rave Goero. Purpurina i fluor. Un zoo d'exemplars humans de totes les races i cultures. Pur Tecno. Goa es el que queda del que era. Punt decadent en busqueda de vacances perfectes, molt hedonisme i poca senzillesa.
D'aqui una estona agafo un tren cap a Karnataka, a veure on em deixa.
Caldria una noticia nomes pel viatge en el tren superllarg de Mumbai a Mapusa; pero resumint, es tota una experiencia: paissatgistica, gastronomica i humanament. Hem arrivat a mig mati a Mapusa amb el tren i amb rickshaw fins Anjuna. Hem pillat una caseta davant de la super platja llarguissima de sorra finissima blanca i negra. Bany a l'arabic de rigor i dinar de luxe en un restaurant a primera linia. Anjuna es forsa turistic i he pillat amb els xupa-guiris dels indis, pero be, de tot se n'ha d'aprendre.
Aquesta tarde massatge integral brutal i nomes m'he quedat amb forces per veure la increible posta de sol a sobre la mar.
Estic molt relaxat i forsa cansat i la connexio es molt lenta, aixi que haureu d'esperar per a que pugui pujar les fotos.
Hem llogat una moto i dema toca Arambol. Estare tres nits a Anjuna, aixi que potser trigo en tornar a escriure.
Esmorzar angles al llit i a agafar el vaixellet fins a Elephanta Caves, un conjunt de varies coves amb Shives per tot esculpides en roca viva. Una mona m'ha fotut l'ampolla d'aigua. Sort que almenys se l'ha begut! Tali de rigor i tornada a la City.
He conseguit convencer al Sami i a la Balbanera per anar al Dhobi Ghat de Mahalakshmi, el centre de rentat de roba mes gran de la India. 10.000 persones hi viuen i treballen. Impressionant (mireu les fotos!) Ah, per cert; la Balbanera la vaig coneixer ahir al vespre. Una Logronyense enamorada de la India, que parla Bengali i que m'ha posat a lloc respecte costums i picaresques varies... tota una troballa (Ara se'n va 10 dies de meditacio Vipassana).
Tarde de passejos i tastets de la inacabable gastronomia local per diversos barris semi periferics de Mumbai. El Sami i jo hem comprat provisions per les 12 hores de tren fins a Goa. Sortim en un parell d'hores (He trobat vi d'aqui, ja us dire que tal)
La veritat es que m'imaginava que Mumbai seria un caos i que me'n fartaria aviat, pero em sembla que abans d'agafar l'avio de tornada m'hi quedare uns dies mes. Val la pena de debo.
Des de l'aeroport, amb dos Estones a cada banda i un Fines al davant, hem comensat el rally cap al centre: despres de dos rascades amb un altre taxi i un rickshaw (moto), tres aturades per vaques i varies cabres, hem arrivat al centre. Llastima que el Salvation Army estava xapat, pero ens ha valgut per a que el Sami i jo ens col.loquessim en un hotelet super net ampli i bonic en ple centre.
Hem anat a fer els chais, cervesetes, bocates i varietat de fruita que tocaba i acabant dinant un Tali tradicional vegetaria.
Fa molta calor, em sobra tota la roba: pero aixo aqui no li importa a ningu: les aglomeracions de maquines, humans i bitxos son per tot arreu.
Em recorda molt Beirut, Saida: zocos al carrer, botzines sense parar, aquella oloreta que molts ja coneixeu... i la gent: molt maca, pero pesada.
Dema a mitjanit surto cap a Goa, a buscar les raves de lluna plena. Em sembla que no cal comentar res mes.
Ens hem llevat a les 4.30h cada mati. Meditacio, cerimonia amb cantics i esmorzar. Durant el dia, excursions pels manglars i pel riu: he vist granotes, crancs, serps d'aigua, escarabats gegants voladors, cuques de llum, papallones, libelules i insectes de totes mides i colors, a part de un munt d'ocells impressionants, com les aguiles que n'hi havien per centenes. A la posta de sol, meditacio, cerimonia amb mantres i a les 20h a sopar. a les 21h tothom dormint. I aixi cada dia.
